Mortals, ohiu
Els que viviu,
Tant si goseu –com si patiu.
Jo, l’aimador, gai, de la vida
I del plaer sens fre ni mida,
Per mon conhort
Com un record,
Canto ben fort:
Visca la Mort!
El món joliu
És un istiu
On per crea –to hi fa niu
I tot floreix i fructifica.
La llavor cau, el fruït s’esmica,
I ve’l vent fort
I el gel del Nord,
o ve l’abort
i duu la Mort.
Doncs si m’oïu
Goseu, viviu,
tant si és hivern –com si és estiu.
Ja que la vida és limitada
I no sereu altra vegada.
I en sense o amb sort,
amb tot el cor
disfruteu fort,
que ve la Mort.
Pompeu Gener
