Lletraferit: Amant de conrear les lletres
Literat: Que es dedica a l’estudi de la literatura o a la producció literària
Torsimany:Intèrpret que servia d’intermediari entre persones de llengües diferents

dissabte, 30 d’abril de 2011

Sant Jordi 2010

Flor de la ceguesa

Com un talp, amic meu, com un talp o un rat-penat il•luminat per la foscor, com una cova sense llum és el teu món –un món que has escollit on els teus actes no et fan heroi- Si vols la llum, amic meu, si vols el vol d’un ocell, si vols la llibertat del vent, si vols els colors de Sant Martí i l’ensum de les flors a la teva llar, tanca els ulls, tanca els ulls i mira dins teu. Observa la lleialtat de la teva amistat, observa la humilitat del teu cor, observa la teva tan generosa ajuda. Si vols, amic meu, el dia a la nit, escolta les paraules i el desig de dins teu. Amic, la vida és a les teves mans, la llum i els colors esperen eterns que allarguis la mà i els deixis entrar. Si vols l’amor, amic meu, obre els ulls, obre els ulls endins i deixa de mirar per la finestra

4rt. – 1a.

M’esgoten les escales que pugen al pis. Sempre que arribo és de nit, la porta d’entrada m’espera mig oberta. Una llum suau m’invita passadís endins, arribo al menjador i un finestral m’hi convida a sortir a la nit, on una estora davant la barana del balcó em separa de l’abisme. M’hi assec. El pati entre els blocs es quasi desert, però la calor fa tenir oberts els portals que el rodegen. La llum tènue d’un fanal il•lumina l’ombra d’un gat que camina tot miolant, potser buscant una gateta llaminera. Els gronxadors dormen davant els banc on, de segur, als matins els avis comenten sobre el veïnat. El silenci de la nit és trencat pel xauxinar del sopar a la cuina del tercer, no sé qui és, però l’aigüera sempre és neta, al prestatge de la paret col•locades hi ha les especies entre rajoles de tons blaus. Fent triangle a la dreta, el veí del costat sempre té les cortines obertes i el llum apagat, mobles rústics i “bodegons” inunden l’estança. Quasi fa por. A sota a l’esquerra hi ha una nena que plora i sempre que em veu, mira i s’amaga. Dels baixos, de vegades surt algú i fa la cigarreta d’abans d’anar a dormir, mira el gat que miola, encara no ha trobat gateta. El fulard m’abraça en la fresca nit mentre observo un petit tros de cel des del balcó del quart pis. La lluna llueix amb el seu mig vestit creixent, mentre compto els estels i oblido on era fa un moment.

A la plaça del castell

L’estiuja ens ha deixat, però el sol encara convida a passejar. Surto d’hora de casa, tot just havent dinat, camino per la platja ara buida de turistes i prenc un cafè en una de les poques terrasses que queden obertes. Continuo el meu passeig creuant l’estació per sobre el pont i fins el Passeig de la Sort. Les botigues ja han obert i la gent ja és al carrer. Pas a pas i observant arribo vora l’antic Ajuntament on l’enrenou marca que és tarda de dissabte. Entre tota la gent em fixo en un nen i un avi, tots dos agafats de la mà i l’avi assenyalant un gramòfon al petit vailet que de segur no sap que és aquell aparell. Somric. Camino lentament i observo la gent passejar atenta a les curiositats que es troben al mercat, hi ha tanta història en cadascuna d’aquestes peces ara exposades al carrer: novel•les desgastades per tantes mans que han passat les seves pàgines, antics cançoners catalans, matxets, bales i fins i tot un casc d’algun soldat en temps de guerra, tocadiscs, cavalls de fusta i una pila d’objectes desconeguts pels més petits. Em torno a fixar en l’avi i el nen que han cridat la meva atenció, el més gran li explica al més petit l’ús del gramòfon mentre la seva mirada revela potser una nostàlgia d’una època ja passada. El vailet se’l mira, - jo de gran vull ser com tu, avi -. L’avi compra l’aparell i tots dos entusiasmats passen pel meu costat gramòfon en mà. Torno a somriure. Apartant la vista, oblido a la parella i em fixo ara en un venedor d’antigues fotografies en blanc i negre, algunes dedicades, totes amb personalitat. Avancem i avancem i els anys ens omplen de records i d’històries, i de tant en tant, passejant, trobem en un vell mercat un objecte, un llibre o un vinil descatalogat que ens transporta per un moment a una emoció ja passada. Joies, segells, postals de paisatges transformats i veus que parlen pel carrer: Te’n recordes quan...?


Setze de juliol

Mariners sortiu tranquils
que pels carrers del barri marítim
ja baixa la verge del Carme.
Mireu que bonica que ve
tota vestida de flors
amb la comitiva esperant a port.
Mariners navegueu tranquils
que a la platja ja sona
el Salve marinera.
Mireu la comitiva com l’espera
amb un vaixell engalanat només per ella.