Sant Jordi 2012

Acròstic -Casteller-

 

Caçadors de llibertat,

amarats de voluntat

s’alcen en confiança.

Tots són un, un són tots.

És un monument.

Lligam de camarada,

lligam d’orgull.

És el cim d’una terra

rica i catalana.

Del per què les rates parlem dels castells

Vivian Segurana

amb poemes de Fifo, Federico Merino i Maria Rosa Wennberg

i un fragment de Kurts Schwitters

Narradora.- Com cada mes de maig, les Rates inicien el seu nou projecte pel proper Sant Jordi. Comencen el curs fent un balanç del treball que deixen enrere.

Rata 1.- Bé, rates. Què us ha semblat l’experiment de l’Ursonnaten amb el que ens vam atrevir?

Rata 2.-Us vareu fixar en la cara que feien els espectadors quan el vam recitar?

Rata 3.- Com ens havíem de fixar si els donàvem l’esquena?

Rata 2.- Quan vam acabar...

Rata 4.- Semblaven hipnotitzats

Rata 5.- Bé, nosaltres semblaven monjos budistes recitant un mantra.

Totes.- Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii. Ee. Oooooooooooooooo.[1]

Rata 3.- Hi va haver qui es va petar de riure amb aquest sons!

Rata 5.- I qui es va adormir...

[Sona un telèfon amb so de gralla. Tots miren a Rata 4.]

Rata 4.- Perdoneu, he oblidat d’apagar el telèfon.

Rata 1.- Hem editat i repartit un bon grapat de llibres.

Rata 5.- El conte encadenat ha estat un èxit.

Rata 2.- Amb el crit que vas fer interpretant el teu paper, vas fer aixecar-se de la cadira a més d’un...

Rata 5.- És que hi havia qui dormia molt...

Rata 1.- I en què treballem aquest any?

Rata 4.- Experimentem...Rata 1.- “¿Qué?”.[2]
Rata 3.- “¡Aaahhh!, dices mientras clavas tu pupila en mi pupila”.
Rata 2.- “¿Qué?”
Rata 3.- “Aahh, dices mientras clavas tu pupila en mi pupila”.
Rata 4.- “!Qué!”.
Rata 3.-“Ah, clavo en tu pupila de un plumazo”.

[Sona un telèfon amb so de gralla. Tots miren a Rata 4.]

Rata 4.- Perdoneu, perdoneu, ja apago el telèfon.

Rata 1.- En quin tema ens inspirem per escriure?

[SILENCI]

Rata 2.- En el dolor.

Rata 5.- En les estacions de l’any.

Rata 3.- En la por.

Rata 1.- Podem usar els versos d’en Fifo, que en té per donar i vendre.

Rata 4.- “Jo m'he fet l'amor. Cada cop m'estimo més. Em tornaré cec?
Menys dones se m'apropen. Què sóc, misogin o lleig?”.[3]

Rata 1.-Sí, escrivim a amb un to d’humor!

Narradora.- “Ai, ai, ai, ai! Tinc un ull de poll que em fa mal! Me’l menjaré per sopar. El poll. Amb l’ull m’ho miraré”.[4]

[Sona un telèfon amb so de gralla. Tots miren a Rata 4.]

Rata 2.- Escrivim sobre la soledat.

Rata 3.- No, sobre l’amor.

Rata 6.- La infantesa.

Rata 7.- La crítica.

Rata 8.- L’aigua.

Rata 9.- Els avis.

Rata 5.- Els veïns.

Rata 4.- La nit.

Rata 8.- L’avenir.

Rata 1.- La nostàlgia.

Rata 3.- Els somnis.

Rata 6.- Les flors.

Rata 8.- El teatre.

Rata 7.- Els colors...

Narradora.- I mentre les rates no es posaven d’acord a escollir un tema en què inspirar-se per escriure, el telèfon d’una de les rates no deixava de sonar. 

[Sona un telèfon amb so de gralla. Tots miren a Rata 4.]

Rata 3.- Però no havies apagat el telèfon?

Rata 5.- Que no saps que a les reunions és de mala educació tenir el telèfon encès...

[Sona les gralles de veritat. Tots miren a Rata 4.]

Totes: Apaga el telèfon!!!

Rata 1.- I què tal si parlem de castells?

---

 [1] Ursonatten, de Kurt Schwitters

[2] ¿Qué?, de Federico Merino. Veure “Pomes  per la platea”

[3] Jo m’he fet l’amor, de Fifo. Veure Rates de Biblioteca 11.

[4] Ull de poll, de Maria Rosa Wennberg. Veure Rates de Biblioteca 11.

Haiku tornada a casa

 Barca, gavina,

arena i petjades...

Torno a casa!

 

 

 

Dia Mundial de la Poesia 21/03/2013

No digáis que, agotado su tesoro,

de asuntos falta,
enmudeció la lira:
podrá no haber poetas
pero siempre habrá poesía.

(Gustavo Adolfo Bécquer,1836-1870) 

Rates de Biblioteca

http://diamundialpoesia.wordpress.com/2013/04/04/acte-dmp-a-torredembarra/

 

 

 

El meu poble i jo (Salvador Espriu)
 

 

Sant Jordi 2011

-“El silenci i la llum s’acoblen en el si de l’Univers”

(Palau i Fabre: Homenatge a Picasso) -

Era el silenci qui envaïa l’espai. No les dunes d’un desert inhòspit, immens,aclaparador, no la soledat del no res, la absència de tot. Era el silenci en harmonia amb l’albada, tènue, inspiradora, com una coble enamorada enllaçada en un Tot, la llum.

-Ssss...-

Ssss...
No diguis res...
Sols tanca els ulls, deixa que t’acaroni.
Apropa els teus llavis, així, no més.
No tinguis por... sóc jo!
Ssss...
Sent el xiuxiueig de la meva veu apropant-se a les teves oïdes,
sent com el meu alè acaricia la teva galta,
com les meves mans passegen per la teva esquena.
Sent el meu cor contra el teu pit.
Ssss...
No tinguis por...
Mira’m els ulls, sent com els meus llavis esperen els teus.
Així, apropant-se als meus.
Sent com la meva pell reclama els teus dits,
com les teves mans em desfan...
Ssss... No tinguis por... només és Amor...

-Silenci enamorat-

No hi ets,
no hi ha paraules,
ni mirades,
sols el silenci de la nit
i una brisa d’energia que em diu que ets amb mi
i em parla a cau d’orella i em diu: “Sóc aquí”.

No hi ets,
no hi ha paraules,
ni mirades,
sols el silenci de la nit
i una veu dins el meu pit que em xiuxiueja:
“Jo també sóc aquí”.

-Un instant amb tu-

Si tingués un instant per estar amb tu no et parlaria, sols et miraria. Durant uns segons viatjaria als teus ulls i ens entendríem. Si sols tingues un moment, no pensaria en res més, en silenci i només per tu, ballaria lentament. Els meus dits, com si fossin plomes d’au, iniciarien un foc lent sobre ta pell, i per un moment, els meus llavis guaririen les teves ferides. Si tan sols tingués un instant amb tu, tancaria els ulls i en silenci, moriria per dur-te eternament….

-Avui com ahir (Somni en silenci)-

Avui he passat pel teu davant, tu no m’has vist, no saps que estic. Jo he passejat la meva mirada en tota tu. T’he vist somriure rere el vidre de l’aparador. Estaves tant bonica de bon matí. He pensat si algun dia tu penses en mi, si també passes per davant quan jo no et veig, si també et preguntes, qui deu ser? Avui, vesties aquell jersei lila que tant t’agrada, sé que t’agrada perquè el vesteixes molt sovint, portaves el cabell recollit amb un boli Bic de color blau; sempre penso en comprar-te un passador bonic i deixar-te’l a l’entrada de la feina amb un llaç del teu color favorit i una nota amb el teu nom. Tu et sorprendries en trobar-lo, somriuries i et preguntaries de qui vindria, i sé segur que te’l posaries. I jo, des de l’altre extrem del carrer, sense dir res, m’amagaria sols per veure el teu somrís. Avui, com ahir, ja espero que arribi demà, i vestir-me sols per tu i sortir al carrer i passejar davant teu i somriure’t, encara que potser demà tampoc em veuràs. Avui, igual com ahir, somnio que arriba un dia que et despertaràs, que sortiràs a passejar, que passaràs pel meu costat i em somriuràs, i jo, atenta a les curiositats, somniaré que ja falta menys. Avui, com ahir, ja espero que sigui demà per tornar a somniar en silenci.

Sant Jordi 2010

Flor de la ceguesa

Com un talp, amic meu, com un talp o un rat-penat il•luminat per la foscor, com una cova sense llum és el teu món –un món que has escollit on els teus actes no et fan heroi- Si vols la llum, amic meu, si vols el vol d’un ocell, si vols la llibertat del vent, si vols els colors de Sant Martí i l’ensum de les flors a la teva llar, tanca els ulls, tanca els ulls i mira dins teu. Observa la lleialtat de la teva amistat, observa la humilitat del teu cor, observa la teva tan generosa ajuda. Si vols, amic meu, el dia a la nit, escolta les paraules i el desig de dins teu. Amic, la vida és a les teves mans, la llum i els colors esperen eterns que allarguis la mà i els deixis entrar. Si vols l’amor, amic meu, obre els ulls, obre els ulls endins i deixa de mirar per la finestra

4rt. – 1a.

M’esgoten les escales que pugen al pis. Sempre que arribo és de nit, la porta d’entrada m’espera mig oberta. Una llum suau m’invita passadís endins, arribo al menjador i un finestral m’hi convida a sortir a la nit, on una estora davant la barana del balcó em separa de l’abisme. M’hi assec. El pati entre els blocs es quasi desert, però la calor fa tenir oberts els portals que el rodegen. La llum tènue d’un fanal il•lumina l’ombra d’un gat que camina tot miolant, potser buscant una gateta llaminera. Els gronxadors dormen davant els banc on, de segur, als matins els avis comenten sobre el veïnat. El silenci de la nit és trencat pel xauxinar del sopar a la cuina del tercer, no sé qui és, però l’aigüera sempre és neta, al prestatge de la paret col•locades hi ha les especies entre rajoles de tons blaus. Fent triangle a la dreta, el veí del costat sempre té les cortines obertes i el llum apagat, mobles rústics i “bodegons” inunden l’estança. Quasi fa por. A sota a l’esquerra hi ha una nena que plora i sempre que em veu, mira i s’amaga. Dels baixos, de vegades surt algú i fa la cigarreta d’abans d’anar a dormir, mira el gat que miola, encara no ha trobat gateta. El fulard m’abraça en la fresca nit mentre observo un petit tros de cel des del balcó del quart pis. La lluna llueix amb el seu mig vestit creixent, mentre compto els estels i oblido on era fa un moment.

A la plaça del castell

L’estiuja ens ha deixat, però el sol encara convida a passejar. Surto d’hora de casa, tot just havent dinat, camino per la platja ara buida de turistes i prenc un cafè en una de les poques terrasses que queden obertes. Continuo el meu passeig creuant l’estació per sobre el pont i fins el Passeig de la Sort. Les botigues ja han obert i la gent ja és al carrer. Pas a pas i observant arribo vora l’antic Ajuntament on l’enrenou marca que és tarda de dissabte. Entre tota la gent em fixo en un nen i un avi, tots dos agafats de la mà i l’avi assenyalant un gramòfon al petit vailet que de segur no sap que és aquell aparell. Somric. Camino lentament i observo la gent passejar atenta a les curiositats que es troben al mercat, hi ha tanta història en cadascuna d’aquestes peces ara exposades al carrer: novel•les desgastades per tantes mans que han passat les seves pàgines, antics cançoners catalans, matxets, bales i fins i tot un casc d’algun soldat en temps de guerra, tocadiscs, cavalls de fusta i una pila d’objectes desconeguts pels més petits. Em torno a fixar en l’avi i el nen que han cridat la meva atenció, el més gran li explica al més petit l’ús del gramòfon mentre la seva mirada revela potser una nostàlgia d’una època ja passada. El vailet se’l mira, - jo de gran vull ser com tu, avi -. L’avi compra l’aparell i tots dos entusiasmats passen pel meu costat gramòfon en mà. Torno a somriure. Apartant la vista, oblido a la parella i em fixo ara en un venedor d’antigues fotografies en blanc i negre, algunes dedicades, totes amb personalitat. Avancem i avancem i els anys ens omplen de records i d’històries, i de tant en tant, passejant, trobem en un vell mercat un objecte, un llibre o un vinil descatalogat que ens transporta per un moment a una emoció ja passada. Joies, segells, postals de paisatges transformats i veus que parlen pel carrer: Te’n recordes quan...?

Setze de juliol

Mariners sortiu tranquils
que pels carrers del barri marítim
ja baixa la verge del Carme.
Mireu que bonica que ve
tota vestida de flors
amb la comitiva esperant a port.
Mariners navegueu tranquils
que a la platja ja sona
el Salve marinera.
Mireu la comitiva com l’espera
amb un vaixell engalanat només per ella.

Sant Jordi 2009

És quan plou que dormo bé

És quan plou que dormo bé,
sentint la pluja de matinada.
Hi ha un ambient acollidor
en una nit dolça i mullada.
Un llamp que reflexa el cel
als gossos i gats espanta.
I la cabana de l’arbre
es una mansió encantada.
És quan plou que dormo bé,
somiant rius, llacs i cascades.

Passatge passat

Fosca claror de la meva llum,
ànima girada de cap per avall.
Desterro d’aquesta vida
la poma graciada de pecat.
Espelmes enceses que apaguen la llum.
Reflexes, sirenes i pors.
Quant de lluny ha de quedar,
el blau, el cel i els ulls oberts?

Haikús

I

Relat eròtic
còctel afrodisíac;
i jo aquí tot sol

II

Una església,
la sinagoga en front.
Dos déus, un pecat

Tankas

I
Passejos sobtats
de somera cinglada
davant de ningú.
La ciutat, testimoni
de l’endimoniat indret.

II
No estic no fent res
mentre penso què fer
tirat al sofà.
En la pausa del descans,
forjo el nostre futur.

Somnis de raïm

Del color del vi s’ha tornat la meva pell
on, de cada porositat, exhala el teu alè.
Records bateguen el meu cor
mentre passejo per les vinyes ja buides,
tancant els ulls i somiant que encara ets aquí.
I tancant els ulls somnio i em ve l’ensum del vi
barrejat amb la teva pell i la meva,
ballant dins el cup i premsant el raïm.
El meu cos s’escalfa mentre m’enfonso entre grans d’aquest fruit.
La faldilla m’escurço i entre la nuor de les meves cames
es desfà no només el raïm, també el teu fruit.
Caiem borratxos potser pel vi,
o més bé per la excitació del moviment.
Nedant en un cup que ens amaga,
sento com les teves mans lliscoses embruten els meus pits.
Collita pròpia que tu beses,
mentre entre les meves cames relliscoses,
el teu cos sabor de vi premsa el meu fruit.
Se’m corba l’esquena i tu prems més endins.
Ja no queden grans de raïm, tan sols l’alè del vi.

T’escolto

T’observo dormir
i amb el meu cap sobre el teu pit,
escolto els batecs del teu cor.
Escolto la pluja
que ens acompanya de matinada
i la teva respiració
que tan dolça entra en les meves oïdes.
Imagino que et despertes
i que sent els gemecs del meu cos
esperant ardent el teu calor.
Tanco els ulls i puc escoltar
com vibra el meu cos
nu sobre el teu tors.
Escolto de nou els teus batecs
que s’ajunten amb els del meu cor,
ara ja ardent,
humit de suor

On es el meu poema?

Avui he arribat d’hora a la feina, volia recuperar el meu poema, el que vaig oblidar al despatx de la directora.
Ahir vaig tenir festa i de segur que ella ja l’ha trobat.
Mentre conduïa de camí a l’alberg només pensava en lo bleda que vaig ser: oblidar el poema eròtic a la taula del despatx!
He obert la porta i encès els llums però el poema no hi era. Dreta en mig del despatx la meva mirada desesperada estudiava tota la habitació.
“No hi es!”, m’he cridat a mi mateixa.
Mig matí que he passat estudiant la situació. El meu resum del dia anterior :
...escoltant els gemecs del meu cos,
esperant ardent el teu calor”.
Que haurà pensat la directora que passa a la feina?
Jo estava introduint unes reserves quan la porta s’ha obert i ha entrat ella, somrient i arreglada. “Però si la jefa no treballa en dissabte”, he pensat jo. Li he preguntat la raó de la seva visita: unes factures per revisar no hem semblen excusa per venir a treballar en dissabte He volgut comentar-li que dijous vaig oblidar un paper damunt la seva taula, un exercici per la classe de literatura on estem treballant textos eròtics, però llavors ella m’ha convidat a fer un cafè. La situació començava a semblar estranya. M’ha parlat de les relacions, d’ algú que és important a la seva vida, de la passió de l’enamorament i de com expressar els sentiment. Jo només pensava en el poema :
Escolto els teus batecs
que s’ajunten amb el del meu cor,
ara ja ardent,
humit de suor.Tot plegat havia de tenir relació.
M’ha convidat a un altre cafè: aigua amb gel he demanat jo. Mentrestant, ella ha creuat els braços damunt la taula i s’ha apropat més a mi.
-M’agradaria expressar-me com ho fas tu -m’ha comentat la jefa.
“Terra, obre’t i xuclem dins teu!”, he pensat jo.
Em deia que necessitava demanar-me quelcom important però, sobretot, amb molta discreció. Havia llegit el meu poema,
... la teva respiració
que tan dolça entra en les meves oïdes.De dins meu xisclaven gemecs, no pas de passió, sinó de confusió. Necessitava un final per aquella historia. M’explicava que mentre la llegia, la pell se li exclamava imaginant que era ell.
-Que te’l puc plagiar per dedicar-li al Miquel?, Si us plau, amb discreció.

L’amor

L’amor és estimar, no esperar que t’estimin.
L’amor és desitjar, no esperar que et desitgin.
L’amor és donar, no esperar rebre.
L’amor és plorar, no esperar que et sequin les llàgrimes.
L’amor és esperar, no esperar que t’esperin.

San Jordi 2008

Ball d'ànimes

Sé que tu ets en mi i que jo sóc en tu.
Sento com, de vegades, mous les papallones del meu

estómac,
com transformes els meus somnis en desitjos,
com em fas pensar en tu.
Desitjo veure’t, però és llunyana la distancia que hem

creat.
Et conec des de molt, però no sé qui ets.
Jo sé de tu, sé que tu saps de mi.
M’agradaria parlar-te,
encara més escoltar-te.
No he entès mai quan has vingut a mi,
si era per desig o era des de dins,
si era per la mirada o era des de l’ànima.
No hi ha paraules però et sento ben endins.
Potser no és el nostre moment,
no en aquesta vida.
Potser aquí només hi som per topar-nos,
com ànimes d’una altre vida.
Potser hem d’aprendre el que altres no han entès.
No sé si tindrem un moment o si ens creuarem en

aquest camí.
No sé si ens retrobarem en una altre vida
o si les nostres animes ballaran juntes.
Sí sé que em recordaràs,
sí sé que et reconeixeré.