Lletraferit: Amant de conrear les lletres
Literat: Que es dedica a l’estudi de la literatura o a la producció literària
Torsimany:Intèrpret que servia d’intermediari entre persones de llengües diferents

dijous, 18 d’agost de 2011

LA MATERNITAT D’ELNA (1939-1944)

A finals del 1939, milers de refugiats catalans i de la resta d’Espanya omplien els camps “d’acolliment” del Rosselló, a la Catalunya nord. Derrotats i fugint dels feixistes, el gener d’aquell any exiliaven de la seva terra, destinats a conviure en camps de concentració, en condicions desoladores. Milers havien mort en el camí d’anada i milers morien en àrees acotades per tanques de filferro, sotmesos a malalties, fam, fred, polls i misèria. Sense aigua potable, entre la pols, dones embarassades donaven a llum fills per als quals s’anunciava una mort imminent.

Elisabeth Eidenbenz (Suïssa, 12 de juny de 1913- Àustria, 23 de maig de 2011) va ser una jove mestra que el 1937 deixà el seu país per anar a Madrid com a voluntària de l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra, per ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola. Es va desplaçar amb els refugiats de guerra cap al Rosselló el 1939, i en veure les condicions de vida dels camps, decidí convertir un palauet abandonat a Elna (municipi del Rosselló, prop dels camps) en una llar de maternitat: fundava així La Maternitat d’Elna.

La Maternitat d’Elna, fundada el novembre del 1939 i també anomenada Maternitat Suïssa, ja que era finançada per la secció de l’SCI (Servei Civil Internacional) Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola, es va associar més tard amb la Creu Roja Internacional i va romandre activa fins al 1944 –va se tancada durant l’ocupació dels nazis de França.

Amb la segona guerra mundial la maternitat va acollir també mares jueves que fugien dels seus perseguidors, sempre amb identitats falses. L’afany d’Elisabeth d’ajudar va dur la Gestapo a fer contínues visites a la maternitat i, davant l'oposició de la directora, va fer que l'exèrcit alemany en tanqués les portes la Pascua del 1944.

Durant els anys que va romandre oberta, van néixer a la maternitat al voltant d’uns 600 nens, 200 dels quals d’origen jueu.

Curiosament, anys desprès del seu abandonament, als anys 90,l’edifici fou adquirit per un artesà que hi volia instal•lar el seu taller de vitrall i que va ignorar per complet la història que s’amagava rere aquelles parets fins que, per casualitat, va conèixer a un dels nens jueus nascuts a la maternitat, que li parlà sobre Elisabeth Eidenbenz. Junts van buscar Elisabeth fins a trobar-la, i el 2002 l’Ajuntament d’Elna li va retre un homenatge institucional.

D’aleshores ençà Elisabeth ha rebut diverses distincions internacionals. El 2002 va ser guardonada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions, atorgada per l'estat d'Israel, i se li han atorgat també la Creu de l'Ordre de la Solidaritat Social (2006), entregada per la reina Sofia d'Espanya, la Creu de Sant Jordi (2006) de la Generalitat de Catalunya i la Legió d'Honor (2007) del govern de França.

Actualment l’edifici està obert al públic. Adquirit per l’Ajuntament d’Elna el 2004, s’hi conserven fotografies i documents d’aquest fet històric.

-Com caiguda del cel, Elisabeth Eidenbenz va ser l’àngel dels infants de l’infern-.