Lletraferit: Amant de conrear les lletres
Literat: Que es dedica a l’estudi de la literatura o a la producció literària
Torsimany:Intèrpret que servia d’intermediari entre persones de llengües diferents

Segueix-me

dimecres, 16 de maig del 2012

Sant Jordi 2011

-“El silenci i la llum s’acoblen en el si de l’Univers”
(Palau i Fabre: Homenatge a Picasso) -

Era el silenci qui envaïa l’espai. No les dunes d’un desert inhòspit, immens,aclaparador, no la soledat del no res, la absència de tot. Era el silenci en harmonia amb l’albada, tènue, inspiradora, com una coble enamorada enllaçada en un Tot, la llum.


-Ssss...-

Ssss...
No diguis res...
Sols tanca els ulls, deixa que t’acaroni.
Apropa els teus llavis, així, no més.
No tinguis por... sóc jo!
Ssss...
Sent el xiuxiueig de la meva veu apropant-se a les teves oïdes,
sent com el meu alè acaricia la teva galta,
com les meves mans passegen per la teva esquena.
Sent el meu cor contra el teu pit.
Ssss...
No tinguis por...
Mira’m els ulls, sent com els meus llavis esperen els teus.
Així, apropant-se als meus.
Sent com la meva pell reclama els teus dits,
com les teves mans em desfan...
Ssss... No tinguis por... només és Amor...


-Silenci enamorat-

No hi ets,
no hi ha paraules,
ni mirades,
sols el silenci de la nit
i una brisa d’energia que em diu que ets amb mi
i em parla a cau d’orella i em diu: “Sóc aquí”.

No hi ets,
no hi ha paraules,
ni mirades,
sols el silenci de la nit
i una veu dins el meu pit que em xiuxiueja:
“Jo també sóc aquí”.


-Un instant amb tu-

Si tingués un instant per estar amb tu no et parlaria, sols et miraria. Durant uns segons viatjaria als teus ulls i ens entendríem. Si sols tingues un moment, no pensaria en res més, en silenci i només per tu, ballaria lentament. Els meus dits, com si fossin plomes d’au, iniciarien un foc lent sobre ta pell, i per un moment, els meus llavis guaririen les teves ferides. Si tan sols tingués un instant amb tu, tancaria els ulls i en silenci, moriria per dur-te eternament….


-Avui com ahir (Somni en silenci)-

Avui he passat pel teu davant, tu no m’has vist, no saps que estic. Jo he passejat la meva mirada en tota tu. T’he vist somriure rere el vidre de l’aparador. Estaves tant bonica de bon matí. He pensat si algun dia tu penses en mi, si també passes per davant quan jo no et veig, si també et preguntes, qui deu ser? Avui, vesties aquell jersei lila que tant t’agrada, sé que t’agrada perquè el vesteixes molt sovint, portaves el cabell recollit amb un boli Bic de color blau; sempre penso en comprar-te un passador bonic i deixar-te’l a l’entrada de la feina amb un llaç del teu color favorit i una nota amb el teu nom. Tu et sorprendries en trobar-lo, somriuries i et preguntaries de qui vindria, i sé segur que te’l posaries. I jo, des de l’altre extrem del carrer, sense dir res, m’amagaria sols per veure el teu somrís. Avui, com ahir, ja espero que arribi demà, i vestir-me sols per tu i sortir al carrer i passejar davant teu i somriure’t, encara que potser demà tampoc em veuràs. Avui, igual com ahir, somnio que arriba un dia que et despertaràs, que sortiràs a passejar, que passaràs pel meu costat i em somriuràs, i jo, atenta a les curiositats, somniaré que ja falta menys. Avui, com ahir, ja espero que sigui demà per tornar a somniar en silenci.