Lletraferit: Amant de conrear les lletres
Literat: Que es dedica a l’estudi de la literatura o a la producció literària
Torsimany:Intèrpret que servia d’intermediari entre persones de llengües diferents

Segueix-me

dimecres, 8 de juny del 2011

Grup de lectors Canticontes

Els Pastorets 2010
Quan sigui gran

Quan sigui gran vull haver conegut molta gent.
Vull, tenir moltes histories a explicar.
Vull, tenir temps per llegir i enriquir-me.
Vull continuar essent lliure i seguir participant de la vida.
Vull haver plorat moltes vegades, haver caigut moltes altres i ser la mà dels qui cauran.
Vull, no tenir por de ser jo.
Quan sigui gran vull tenir algú jove a qui ensenyar.
Vull ser mestra sense professió.
Vull, quan sigui gran, ser com els meus amics els grans, els qui dia a dia m’ensenyen a caminar, els qui m’ensenyen que una paraula amable arriba més lluny que una desagradable, els qui m’ensenyen que un cafè el pots compartir amb qualsevol, però que hi ha converses que és millor no fer-les al bar. Els qui m’ensenyen que la vida és plena de coses interessants, que un concert no té edat i que el seu passat pot ser el meu futur.
La donzella dels cabells d'or 2011
Quan sigui gran vull ser com aquest amics grans que m’ensenyen a estimar coses que a la meva edat no se saben estimar. Els qui m’ensenyen els diferents camins que hi ha a triar. Els qui m’ensenyen que en l’amor, no m’hi haig de conformar.
Sé que quan sigui gran sabré moltes coses; Sabré que en català els petons no es donen, els petons es fan. Sabré que si llegeixo síl•laba per síl•laba, el resultat serà més entenedor. Sabré que menys mal és encara bo en català. Sabré que la bellesa no té edat. Sabré que l’èxit no està en allò que ha d’arribar, l’èxit és avui. Sabré que part de l’èxit d’arribar on vull arribar, serà gràcies al consells dels meus amics els grans. Sabré que un jove que tingui amics grans, serà un jove afortunat.
La Caputxeta (versió torrenca de producció pròpia) 2011
Sé que quan sigui gran, mantindré vius els meus amics els grans, perquè a través de cada espurna de mi, sortirà una lliçó que avui ells m’han ensenyat.
I ara que encara no sóc massa gran i que vos sou aquí, no vull deixar passar el temps per dir-vos:
Gràcies.


Una Caputxeta torrenca 2012