San Jordi 2008

Ball d'ànimes

Sé que tu ets en mi i que jo sóc en tu.
Sento com, de vegades, mous les papallones del meu

estómac,
com transformes els meus somnis en desitjos,
com em fas pensar en tu.
Desitjo veure’t, però és llunyana la distancia que hem

creat.
Et conec des de molt, però no sé qui ets.
Jo sé de tu, sé que tu saps de mi.
M’agradaria parlar-te,
encara més escoltar-te.
No he entès mai quan has vingut a mi,
si era per desig o era des de dins,
si era per la mirada o era des de l’ànima.
No hi ha paraules però et sento ben endins.
Potser no és el nostre moment,
no en aquesta vida.
Potser aquí només hi som per topar-nos,
com ànimes d’una altre vida.
Potser hem d’aprendre el que altres no han entès.
No sé si tindrem un moment o si ens creuarem en

aquest camí.
No sé si ens retrobarem en una altre vida
o si les nostres animes ballaran juntes.
Sí sé que em recordaràs,
sí sé que et reconeixeré.