S’apropa
la data, el poble es prepara, els carrers es vesteixen de festa...
Una
idea: teatralitzar un conte.
Un
repte: 6 dies, 12 hores d’assaig, 11 actors voluntaris (alguns mai han
trepitjat un escenari).
Dissabte
23 de març: ens presentem, alguns ens coneixem per primera vegada. Juguem, fem
malabars amb pilotes, carioques i hula-hoops, ens disfressem un nas de
pallasso, ballem, pugem a l’escenari i paper en mà, fem el que podem.
Dilluns
dia 25 de març: ballem i juguem a ser qui no som, ens fem pessigolles, cridem,
pugem a l’escenari i paper en mà, fem el que podem.
Dimarts
dia 26 de març: ens agrada ballar, volem seguir jugant. Pugem a l’escenari,
avui ja ens ho creiem més que som qui ens marca el paper.

Dijous
28 de març: Ens vestim per l’ocasió, les disfresses ens ajuden a ficar-nos en
el personatge, fem un passi de models. Dalt de l’escenari ja som qui diu el
nostre paper.
Divendres
29 de març: Assaig general al carrer, la pluja no ens priva d’interpretar el
nostre paper.
Dissabte
30 de març: Ens reunim al punt de sortida, els nervis fan vibrar tota la sala
de reunions. Respirem, exhalem tota la tensió. Paraules de motivació.
18h
del dissabte 30 de març: Comença l’espectacle. Ara ho sabem: som artistes!!! El
públic riu, la gent ens aplaudeix, volen més!!!!
El mestre que intenta
ensenyar sense inspirar en l’alumne el desig d’aprendre està tractant de forjar
un ferro fred.
(Horace Mann, educador nord-americà).
(Horace Mann, educador nord-americà).
Jugant ens coneixem, ens fem amics. Si som amics
ens ho passem bé junts, si ens ho passem bé ens motivem. Si ens motivem treballem
a gust. Si treballem a gust, la feina surt bé. El resultat: l’èxit assegurat!
Amb
els meus mestres he après molt; amb els meus col·legues més; amb els meus
alumnes encara més.
(Proverbi
hindú)